L'inici de temporada NBA en sis punts

Ricky en una acció del partit contra els Dallas Mavericks

1. L’efecte Ricky Només ha necessitat 5 partits per enamorar els seguidors dels Timberwolves i a tots els Estats Units. L’NBA es rendeix al talent del base del Masnou, que en la seva aventura americana ha recuperat la màgia perduda els últims temps. Exhibicions magistrals contra els totpoderosos Heat i els actuals campions, els Mavericks, la prova definitiva. L’Huracà Rubio ja ha arribat.

2. La redempció dels Heat Després de la dolorosa derrota per 4-2 a les Finals de l’any passat contra els Dallas Mavericks de Nowitzki, els Miami Heat han començat com una moto. Amb cinc victòries i una única derrota, l’equip de la costa de Florida vol marcar territori des del primer dia. LeBron James, estrella de l’equip juntament amb Wade i Bosh, no vol acabar una nova temporada sense el seu esperat anell. El Rei busca corona.

3. L’hora dels Thunder La franquícia d’Oklahoma City no podria haver començat millor la temporada post-lockout. Malgrat els rumors de mala relació entre les seves dues estrelles, Durant i Westbrook, els joves Thunder lideren el salvatge Oest amb solvència (5-1). L’espectacular moment de forma de Durant, clar candidat a MVP, i un any més d’experiència, les claus. Canvi generacional a l’NBA?

4. Lob City Després del traspàs fallit als Lakers, Chris Paul va aterrar al veí pobre de Los Angeles, els Clippers. Malgrat que van haver de desfer-se de Kaman i Gordon, els de L.A. es troben davant d’una temporada plena d’il·lusió. Per primera vegada en molt de temps són seriosos candidats a entrar en llocs de Playoff. De moment, la connexió letal entre Paul i Griffin comença a arrencar i ja són quarts a la Conferència Oest. Benvinguts a la ciutat dels Alley-oops!

5. La depressió daurada Si els Lakers creien que no podien anar pitjor les coses després de perdre 4-0 contra els Mavericks a les Semifinals de Conferència, estaven equivocats. En pretemporada no van poder aconseguir el traspàs somiat de Dwight Howard i l’NBA va vetar l’arribada de Chris Paul. La marxa d’Odom i l’arribada de jugadors secundaris no va millorar el panorama Laker, actualment setens a l’Oest i en plena crisi de joc. Final d’una era?

6. Il·lusió a Manhattan L’any passat van aconseguir els fitxatges del poderós Amar’e Stoudemire i del talentós Carmelo Anthony. Després de molts fracassos, els Knicks aconseguien reunir dues superestrelles. Aquesta temporada, amb l’adquisició del pivot campió amb els Mavs, Tyson Chandler, els de Nova York esperen fer el salt de qualitat per aspirar al títol que no aconsegueixen des de fa dècades. Les lesions, però, encara no han deixat veure la nova versió Knickerbocker. Nova decepció o aquest any sí?

Abidal, la vida et tornarà el somriure

Tots els barcelonistes vam rebre ahir un bofetada de les fortes. Éric Abidal, jugador de futbol del F.C.Barcelona, té un tumor al fetge i serà operat demà dijous. Una notícia trista que ens va deixar sense paraules. Ahir ens van tornar a recordar que els esportistes, per molts milions que cobrin, per molts seguidors que tinguin, també són éssers humans.

Des d'aquest humil bloc de bàsquet, vull fer arribar tots els meus ànims a l'Éric i la seva família, sobretot a la dona i les dues filles del jugador. Sé que no ho llegirà, però com a barcelonista i, sobretot, persona que sap què siginifica perdre éssers estimats per aquesta malaltia, sentia que ho havia de fer. Aquests dies els colors no importen, l'esport també queda en segon pla.

Éric, recupera't aviat, estic segur que tornaràs a fer-nos gaudir amb el teu futbol de màxim nivell. Força Abidal!

pd. Esperem poder donar bones notícies aviat de l'Abidal. Pel que fa el bàsquet, divendres el Barça rep l'Estudiantes abans de començar la sèrie contra el Panathinaikos. La vida continua i el Barça jugarà, segur, amb l'al·licient de dedicar els triomfs a l'Éric. S'apropen dies de bon bàsquet! Força Barça, Força Abidal!

"Les coses no són negres o blanques, tenen matisos grisos"

(Tercera i última part de l'entrevista amb en Jordi Robirosa)

En clau catalana, com valora el fet que en Pau hagi cremat totes les etapes possibles fins arribar a convertir-se en una estrella i bicampió de l’NBA?

A mi el Pau sempre m’ha sorprès. El vaig veure jugar de júnior, quan va debutar amb el primer equip del Barça... vaig al·lucinar amb la seva manera de jugar i vaig pensar, aquest és un jugador NBA. Als fòrums de bàsquet de Madrid tothom em deia que estava boig, però jo hi creia i mira’l ara. Quan està bé no se’l pot aturar, és un crac. Sincerament no pensava que arribaria tan lluny. Ara el repte que té, després d’assolir el sostre, és mantenir-se. Qui sap, potser guanya un MVP de les Finals!

Amb l'explosió d'en Ricky Rubio tothom hi veia un projecte d'estrella que seguiria els passos d'en Pau. Què en pensa de les opinions, sobretot de Madrid, que ja no confien en les aspiracions del jove base del Masnou?

És típic d’un sector de la premsa madrilenya veure les coses negres o blanques, i les coses a vegades tenen matisos grisos. En Ricky és extraordinari. Sí, fa cinc anys que juga, però  només té 20 anys, és un nen. Deixem-lo tranquil, home! A Madrid li cauen pals perquè no va fer un gran Mundial, però si Espanya juga al tran-tran ell no pot brillar. El Xavi (Pascual) sap fer-lo jugar i aquí si que ho fa bé, sempre aporta coses. Mira, si això ha de servir perquè es quedi una mica més aquí abans de marxar, perfecte!

Tornem a Barcelona per parlar del Barça. És aquest equip el millor de la història del club? Per sobre de la generació dels 80 per exemple...

Sí, seguríssim. Ara tot és molt més difícil. Moltes vegades ho he parlat amb el Nacho, jo crec que l’equip dels Solozábal, Epi i Norris jugava millor, però aquests d’ara saben patir molt més. Estan molt més ben preparats físicament i tenen molt de talent. Es sobreposen a qualsevol tipus de joc que plantegi el rival i si falla, per exemple, Navarro, apareix un altre sense problemes.

Des de la temporada passada el Barça ha guanyat dues Lligues Catalanes, dues Supercopes ACB, dues Copes del Rei i una Eurolliga... El repte actual és guanyar l’ACB que es va escapar contra Baskonia o revalidar el títol europeu al St. Jordi?

Malgrat que a en Xavi Pascual li costi expressar en obert aquestes coses, el repte és guanyar-ho tot. No prioritzaran una competició a l’altra. L’any passat van arribar a la Final ACB sense benzina, però aquesta temporada hi ha més potencial i en Basile ja estarà recuperat. A més, la Copa del Rei d’aquest any dóna molta moral i confiança de cara a la segona part de la temporada.

Sense comptar en Ricky, que segurament marxi a l’NBA, la mitjana d’edat de la plantilla del Barça supera els 28 anys. Aquest equip té corda per estona o necessita un relleu generacional aquest estiu?

És evident que no té corda per estona, i això es personifica sobretot en la figura d’en Navarro. En Juancar té tres anys més de contracte, és el referent de l’equip, però està molt castigat per les lesions i té la mania d’anar cada estiu a jugar amb Espanya. El club hauria de començar a pensar a fer alguna cosa...

Per acabar, dues preguntes obligades: li agrada la seva imitació al Crackòvia?

Em sembla bé! Quan porto setmanes sense sortir, com ara per exemple, m’enfado molt. La veritat és que sempre havia volgut sortir-hi. Al Crackòvia em tracten molt bé, no em deixen com un tonto acabat a l’estil Montilla, se’n riuen del meu registre lingüístic... està molt bé.

I parlant del registre lingüístic, per què “apostoflant”?

Però si ja ho saps home! Vol dir sensacional, extraordinari, fantàstic, espaterrant, meravellós... és una paraula que jo utilitzava molt. El francès jo l’he mamat des de petit, i m’agrada molt més parlar-lo que no pas l’anglès. Un dia en una transmissió se’m va escapar “ei mira això és apostoflant!” i com que fa gràcia de tant en tant la col·loco. S’hauria d’escriure epustoflant i la gent ho ha convertit en apostoflant, però mira, així també està bé.

Víctor González Mulero

@GlezV a twitter!

Apunt

Espero que tots hàgiu gaudit tant com jo d'aquesta entrevista amb un dels grans experts del món del bàsquet d'aquest país. 

Gràcies també al senyor Robirosa per accedir a contestar-me aquestes preguntes. 

No oblideu que podeu valorar que us ha semblat aquesta entrevista així com la resta d'articles publicats, gràcies a tots!